13 de setembre de 2013

Camí de taula





Aquest dissabte vam fer el monogràfic d'iniciació al encoixinat a màquina a Fil d'Or de Reus, amb aquest motiu vaig decidir posar-me les piles i encoixinar algunes de les peces que tinc al meu calaix, no us ho creureu però aquesta peça és la segona que vaig començar a cosir a mà, per allà el 2005/2006, quan la vaig acabar em vaig animar ha posar una "trassera" especial i així tenir dues cares boniques. Però amb l'encoixinat vaig quedar travessada i va quedar enterrada al bagul dels records. Per fi ha vist la llum. No és que sigui perfecta però està acabada.

Este sábado hicimos el monográfico de iniciación al acolchado a máquina en Fil d'Or de Reus, con este motivo decidí ponerme las pilas y acolchar algunas de las piezas que tengo en mi cajón, no os lo vais a creer pero esta pieza es la segunda que empecé a coser a mano, allá por el 2005/2006, cuando la terminé me animé ha poner una trasera especial, para así tener dos caras bonitas, en el camino de mesa. Pero con el acolchado quedé atravesada y quedó enterrada en el baúl de los recuerdos. Por fin ha visto la luz. No es que sea perfecta pero está terminada.






La "trassera"




6 comentaris:

  1. T'ha quedat molt xulo! Però quina feinada!
    Ja ens el portaràs per veure¡l "in situ".
    Un petonet.

    ResponElimina
  2. OSTIC MAITE!!!!..MES PRECIOS JA NO HO POT SER!!!!MUAKKIS.

    ResponElimina
  3. Maite menos mal que rescataste este trabajo por que es precioso, el acolchado es genial, cuánto trabajo!!!!! un besote guapa

    ResponElimina
  4. me has hecho acordar de las teselas que nunca terminé.... yo tambien tengo montones de cosas que rescatar de mis baúles.... Un beso y buena semana!!

    ResponElimina
  5. Es un trabajo muy bonito!Ahora podras lucirlo,pobre tanto tiempo guardado,a mi
    tambien me pasa y algunos se quedan esperando su momento.
    saludos.Encarna

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...